Admiro profundament aquells que comprenen la tècnica abans d'aspirar a crear quelcom que pugui ser considerat Art. La tècnica no és merament una habilitat adquirida, sinó una eina fonamental que permet donar forma a una idea o objectiu que, en el seu origen, pertany al món immaterial. Com va dir encertadament l'escultor Constantin Brâncuși: "La simplicitat és una complexitat resolta", destacant com el domini tècnic ens permet portar una idea complexa al món físic amb claredat i precisió.
El procés tècnic no només guia el camí cap a la creació de l'obra d'art, sinó que també determina com s'entén el resultat final. A través de la tècnica, el missatge inherent de la peça es clarifica, permetent-li comunicar amb més profunditat. En aquest sentit, Paul Klee, en el seu famós Bauhaus Journal, va emfatitzar que l'art no reprodueix el visible, sinó que fa visible allò que d'una altra manera romandria ocult. Aquesta capacitat de revelar l'immaterial a través de la tècnica és, sens dubte, un dels pilars fonamentals del procés creatiu.
Portar una idea al món físic no és una tasca senzilla, ja que requereix tant coneixement com experiència. Aquí és on entra en joc la figura de l'artesà, una persona capaç de traduir qualsevol idea, donant-li forma i valor a través del domini de les seves mans i eines. Com suggereix Richard Sennett a El artesano, l'artesania és una dedicació contínua a la perfecció, on la tècnica esdevé tant una meditació com un mitjà per assolir el virtuosisme. L'artesà és, per tant, el mediador entre la idea i la seva realització, algú que dona vida a l'immaterial amb una destresa que transcendeix el mecanisme.
Aquest procés de creació vincula inseparablement l'obra amb el seu autor. Sense aquesta connexió, l'obra perd la seva essència artística i esdevé un mer producte. El creador, al seu torn, deixa de ser-ho i es transforma en un actor en un escenari que no és el seu. Aquesta idea fa ressò de les reflexions de Walter Benjamin al seu famós assaig L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica, on argumenta que sense l'"aura" atorgada per la singularitat de l'obra d'art i la seva relació amb l'autor, l'art corre el risc de dissoldre's en el món del mer comerç.
Des de la meva perspectiva, aquest és l'únic camí que conec per entendre i aprendre de l'Art, tant el que creo com el que m'envolta. És un procés en el qual la tècnica no és merament un mitjà, sinó una finalitat en si mateixa: un diàleg constant entre l'habilitat manual i l'esperit creatiu que busca transcendir el material per connectar-nos amb l'universal.
[CAT]
Admiro profundament aquells que comprenen la tècnica abans d'aspirar a crear quelcom que pugui ser considerat Art. La tècnica no és només una habilitat adquirida, sinó una eina fonamental que permet donar forma a una idea o objectiu que, en el seu origen, pertany al món immaterial. Com bé va assenyalar l'escultor Constantin Brâncuși: “La simplicitat és una complexitat resolta”, la qual cosa subratlla que el domini tècnic és el que ens permet plasmar en el món físic una idea complexa amb claredat i precisió.
El procés tècnic no només guia el camí cap a la creació de l'obra, sinó que també determina la manera en què es comprèn el resultat final. A través de la tècnica, es clarifica el missatge inherent a l'obra, permetent que aquesta comuniqui amb major profunditat. En aquest sentit, Paul Klee, en el seu famós “Diari de la Bauhaus”, ressaltava que l'art no reprodueix el visible, sinó que fa visible el que d'una altra manera romandria ocult. Aquesta capacitat de revelar l'immaterial a través de la tècnica és, sens dubte, un dels pilars fonamentals del procés creatiu.
Portar una idea al món físic no és una tasca senzilla, i requereix tant coneixement com experiència. Aquí entra en joc la figura de l'artesà, una persona capaç de traduir qualsevol idea, dotant-la de forma i valor a través del domini de les seves mans i eines. Com suggereix Richard Sennett a El artesano, l'artesania és una dedicació contínua cap a la perfecció, on la tècnica és tant una meditació com una forma d'assolir el virtuosisme. L'artesà és, per tant, el mediador entre la idea i la seva realització, algú que dona vida a l'immaterial amb una destresa que va més enllà del mecànic.
Aquest procés de creació vincula de manera inseparable l'obra amb el seu autor. Sense aquest vincle, l'obra perd la seva essència artística i es converteix en un mer producte. El creador, per la seva banda, deixa de ser tal per transformar-se en un actor dins d'un escenari que no li pertany. Això s'apropa al pensament de Walter Benjamin al seu cèlebre assaig L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica, on reflexiona sobre com, sense aquesta “aura” que confereix la singularitat de l'obra i la seva relació amb l'autor, l'art corre el risc de diluir-se en el món d'allò merament comercial.
Des de la meva perspectiva, aquest és l'únic camí que conec per comprendre i aprendre de l'Art, tant el que creo com el que m'envolta. És un procés en el qual la tècnica no és només un mitjà, sinó una finalitat en si mateixa, un diàleg constant entre l'habilitat manual i l'esperit creatiu que cerca transcendir el material per connectar-nos amb l'universal.